CONSTRUCCIÓ I
INTRODUCCIÓ
Les Maisons Jaoul són un conjunt de dues cases unides per el garatge i que comparteixen una terrassa. Estan ubicades a Neuilly-sur-Seine, a Paris, França. Van ser construides entre 1954 – 1956 per Le Corbusier, trencant així amb la seva sèrie de villes blanques dels anys 20. El govern francés les va declarar monument històric l’any 1966.
Les seves característiques principals són els diferents materials utilitzats en el sistema estructural vistos en la façana, la combinació de l'obra de fàbrica de maó vermell i les jàsseres de formigó armat in situ sense pintar. Així doncs, es pot considerar una façana industrial, però hi destaca la utilització de fusta i la diferència de mides en les finestres.
Maisons Jaoul

DESCRIPCIÓ
- Tipus de maó: Massís
- Format maó: 22, 10'5, 5'5
- Resistència maó: 15 N/mm2
- Color: Vermellós
- Aparell: Aparell a l'espanyola o través
AXONOMETRIA MAÓ A


AXONOMETRIA D'UNA CANTONADA
DETALL DE LA JUNTA

AXONOMETRIA MAÓ B

A MÉS A MÉS...
Detall de la paret


Són maons massissos amb una aparença molt rústica i de colors vermellosos.
Són el tipus principal de maó que trobem a l'edifici i tenen unes dimensions de 22,10'5,5'5 (fig.2.7.).
Són maons perforats de ceràmica amb unes dimensions de 29,14,4 (fig.2.8.).
Aquest tipus de maons només s'ha utilitzat a la paret interior, és a dir, no en trobem a la part exterior de la façana de l'edifici.
Al arribar a la cantonada es col·loca un maó a través per tal de fer coincidir el final de les fileres (fig.2.3.).
És una junta ordinària d'1 cm de gruix, està endinsada 0’2 cm respecte del pla de la façana format pels maons (fig.2.9.).
El morter que s’ha utilitzat en les juntes és morter ordinari sec (fig.2.6.).
La paret és una paret doble amb cambra d’aire, formada per una paret exterior de maons massissos (22,10’5,5) i una interior de maons perforats (29,14,4) entremig de les quals hi ha una cambra d’aire de 3'5 cm (fig.2.10.).


![]() Maisons Jaoul de Le Corbusier | ![]() Obertura en la façana |
---|---|
![]() Maisons Jaoul | ![]() Alçat-secció de l'edifici |
![]() Façana de les maisons Jaoul |
TIRA D'IMATGES
Fig. 2.1. Maisons Jaoul de Le Corbusier.
Fig. 2.2. Axonometria de les maisons Jaoul.
Fig. 2.7. Axonometria d'un maó (A).
Fig. 2.8. Axonometria d'un maó (B).
Fig. 2.3. Axonometria d'una cantonada.
Fig. 2.4. La cantonada de les maisons Jaoul.
Fig. 2.9. Detall de la junta.
Fig. 2.10. Axonometria de la paret.
Fig. 2.11. Maisons Jaoul en el procés de construcció.

- Morter: Ordinari sec
- Resistència morter: 6 N/mm2
- Junt: Ordinari (1cm)
Fig. 2.6. Paret amb cambra d'aire. Morter ordinari sec.
L’aparell es forma col·locant el maó de manera que la junta inferior quedi al centre d’aquest i així respectivament. Donant lloc a un aparell a l’espanyola o través (fig.2.5.).
ALÇAT DE L'APARELL



Fig. 2.5. Alçat i perfil de l'aparell.
RESISTÈNCIA
Les Maisons Jaoul van ser construïdes entre 1954 i 1956, per tant, segurament presenten una resistència diferent a la del Palau de Mar. La resistència a compressió del maó massís que les compon podria ser de 15 N/mm2. Així doncs, la resistència a compressió del morter seria de 6 N/mm2.
Per altra banda, la resistència a flexió de l'obra de fàbrica amb morters ordinaris de 6 N/mm2 de resistència a compressió és d'entre 0,1 i 0,4 N/mm2.