CONSTRUCCIÓ I

La façana que hem escollit en aquest apartat també és la del cas 3, façana de formigó armat in situ. Hem escollit aquesta per diferents motius, ja que s'apropa més a les característiques idònies per treballar en una aula.

 

Per començar, l'aïllament tèrmic envolta l'edifici, tant a la paret com al forjat fet que evita la reducció de resistència tèrmica en els ponts tèrmics i les condensacions. A més a més, la paret rugosa interior, el gruix del formigó i el paviment de materials flexibles milloren l'acústica, fet important en una aula d'estudi. Aquesta façana presenta unes obertures que faciliten la ventilació de l'aula i estan protegides per persianes enrotllables que permeten controlar la luminància.

 

Està formada per una estructura de nusos rígids de formigó armat, fet que dóna estabilitat i rigidesa a l'edifici. El formigó és un material resistent, ideal per crear una façana estructural amb una altura considerable. Aquest material no deixa gran quantitat de residus en el seu procés d'execució, a part d'aquells formats pels encofrats. També, es poden modificar les característiques del formigó per tal d'aconseguir una textura especifica en el seu acabat per adaptar-se a la idoneïtat estètica i social de la zona on es troba. I per últim, utilitzant aquesta tècnica aconseguim un cost adequat i no hi ha possibilitat de desmuntar la façana, però això no creiem que sigui un inconvenient.

 

Tot i això, el problema principal d'aquesta façana es l'estanquitat, és possible que mitjançant capil·laritat i filtració l'aigua entri a l'interior i mulli l'aïllant tèrmic. Però s'ha de destacar el gruix del formigó per tal d’evitar que això passi, i el posicionament de membranes impermeables que cobreixen el forjat i part de la paret. A més a més, en la coberta plana s'hi troba una sistema de drenatge per tal d'evacuar l'aigua i aquesta resta protegida per dues capes de membrana impermeable i una d'aïllant tèrmic a més de la corresponent capa de pendent.