CONSTRUCCIÓ I
INTRODUCCIÓ
Aquest edifici es troba a la Plaça Pau Vila de Ciutat Vella, a Barcelona. Va ser projectat per l'enginyer Maurici Garrán el 1881, i construit entre 1885 i 1900. Originàriament eren els antics Magatzems Generals de comerç, és a dir, servien com a dipòsits comercials. El Palau de Mar forma part del conjunt d'elements més importants del patrimoni industrial català i és l'únic edifici del port vell de Barcelona que es conserva. Cal dir que va ser rehabilitat el 1992 en motiu de les Olimpiades es celebraven a la ciutat.
L'edifici és una mostra de l'arquitectura portuària del segle XIX i podria haver estat inspirat en els ports anglesos de l'època, ja que s'hi troben semblances. Consta d'una doble estructura, l'interior que és de pòrtics d'acer laminat, ideal per a espais diàfons i per a suportar grans càrrgues, i l'exterior que és d'obra de fàbrica, el millor tancament per a protegir les mercaderies. A més a més, com a novetat de l'època es va utilitzar la teula plana, i com a elements de suport convivien el pilar de fosa i el pilar d'acer laminat.
Palau de Mar
DESCRIPCIÓ
- Tipu maó: Massís
- Format maó: Format català (29,14,5)
- Color: Pastel ocre vermellós
- Resistència maó: 10 N/mm2
- Aparell: Aparell flamenc
AXONOMETRIA D'UN MAÓ
ALÇAT DE L'APARELL
DETALL DE LA JUNTA
Els maons del museu d'història són massissos de ceràmica i per tant mostren colors pastels, ocres i vermellosos (fig.1.8.)
Pel que fa a les seves dimensions són 29,14,5 (fig. 1.6.) que és el que correspon al format català.
L'aparell es forma mitjançant la disposició de maons col·locats de través i de llarg. Així doncs forma un aparell flamenc (fig.1.8.).
Els maons de les diferents files estan col·locats de manera que els seus centres estan alineats, evitant així que es produeixin juntes contínues (fig.1.5.).
És una junta ordinària d'1 cm de gruix i està endinsada 0’2 cm respecte del pla de la façana format pels maons (fig.1.9.).
El morter que s’ha utilitzat en les juntes és morter de calç (blanc) dosificat i amassat en obra (fig.1.8.).
A MÉS A MÉS...
Durant la nostra visita al museu, vam observar que en una part d'aquest hi havia una restauració dels maons (fig.1.11.).
La nova part, presenta les mateixes propietats que l'antiga, però a causa del pas del temps l'antiga té un major desgast. Tot i això les juntes de la nova part estan més endinsades.
TIRA D'IMATGES
 Palau del Mar |  Façana del museu d'història |
|---|---|
 Cantonada amb blocs de pedra |  Museu d'història de Catalunya |
Fig. 1.1. Palau del Mar.
Fig. 1.2. Museu d'història de Catalunya.
Fig. 1.6. Axonometria d'un maó.
Fig. 1.7. Maó massís de 29 cm de llarg.
Fig. 1.8. Colors dels maons. Aparell flamenc. Morter de calç.
Fig. 1.5. Alçat i perfil de l'aparell.
Fig. 1.9. Detall de la junta.
Fig. 1.10. Junta d'1 cm.
Fig. 1.11. Restauració dels maons del museu.
- Morter: De calç (blanc), fet a l’obra
- Resistència morter: 4 N/mm2
- Junt: Ordinari (1cm)
AXONOMETRIA D'UNA CANTONADA
La cantonada es forma de manera que a les fileres en les quals hi ha dos maons de llarg s’hi col·loca un maó a través la meitat d’ample (7 cm) i després d’aquest un altre maó a través normal (14 cm d’ample), per tal de fer coincidir els finals dels maons a la cantonada (fig.1.3.).
A l’altre costat es repeteix el procés.
Fig. 1.4. Imatge d'una de les cantonades amb finestra del museu.
Fig. 1.3. Axonometria d'una cantonada.
RESISTÈNCIA
El Palau de Mar va ser construït entre 1885 i 1900, és per això que al tractar-se d'un edifici antic la resistència a compressió del maó podria ser de 10 N/mm2. Ja que es tracta d'un maó massís amb resistència de 10 N/mm2, la resistència a compressió del morter serà de 4 N/mm2.
Per altra banda, la resistència a flexió de l'obra de fàbrica amb morters ordinaris de 4 N/mm2 de resistència de compressió és d'entre 0,1 i 0,2 N/mm2.