CONSTRUCCIÓ I

DEBAT INTERN:

 

Després d’analitzar els 4 casos entre els dos grups ens hem posat d’acord ràpidament que la millor de les quatre façanes era la façana 3 (full exterior de formigó in situ).

 

Els arguments a favor de la façana escollida són que és l’única que mostra elements destinats al control de l’acústica, els possibles problemes tèrmics estan resolts mitjançant la col·locació d’una capa contínua d’aïllament tèrmic i per últim, és un element monolític i estable per si mateix, ja que es tracta d’una estructura de formigó armat formant nusos rígids.

 

Els aspectes negatius són que hi ha un punt on la col·locació de l’aïllament no es correcte ja que es produeix un pont tèrmic, el formigó i l’acer són dos materials cars i poc reciclables, però aquest sobre-cost que es podria presentar a l’hora de la construcció es compensaria amb l’estalvi energètic i econòmic a llarg termini que obtenim gràcies al bon aïllament i la durabilitat de l’edifici. Pel que fa a la reciclabilitat podem utilitzar fins a un 20% de formigó reciclat.

 

L’única solució per l’estètica de l’edifici són els dibuixos que podem obtenir gràcies als diferents tipus d’encofrat o aplicant una capa de pintura. 

 

 

DEBAT CONJUNT:

 

La primera façana exposada ha sigut la nostra i hem dit el que ja hem comentat prèviament.

 

La segona façana exposada era una façana ventilada de plaques amb un mur interior de maó i cambra d’aire. L’aigua entra a través de les juntes de les plaques però és expulsada per la cambra d’aire que a més a més presenta una membrana impermeable que fa estanc el conjunt. No hi ha problemes de pont tèrmic perquè l’aïllament és continu. Aquesta façana mostra problemes de soroll d’impacte ja que no presenta cap tipus de solució pel que fa l’acústica. El grup que ho exposava ha proposat com a solució col·locar materials tous com a paviment.

 

La tercera façana exposada es tracta d’una façana ventilada amb mur cortina, format per un vidre exterior gruixut (12 mm), cambra d’aire drenada i fusteries estanques. Es podria parlar d’un doble aïllament tèrmic, un format de material aïllant continu i l’altre són els efectes que aporta el vidre exterior reduint les pèrdues de calor i evitant el sobreescalfament. El control lumínic s’aconsegueix gràcies a la persiana. La fabricació d’aquesta façana és la més costosa, però amb més durabilitat i eficiència econòmica a la llarga. A més a més, els seus materials són reciclables i la façana en si és completament desmuntable. La façana mostra grans problemes acústics referents al soroll aeri però no al soroll d’impacte. Pel que fa l’estètica genera un espai diàfan i mostra una imatge de conjunt lleuger.

 

Per acabar, la façana triada ha sigut la segona, perquè encara que presentava algun problema aquests es podien solucionar fàcilment. S’ha arribat a la conclusió que la tercera era massa cara i la primera no era prou sostenible i estètica.